Repartiment de roba

A principis de desembre van baixar a Erfoud la Raquel, l'Esteve, la Rocío, l'Oriol i la Roser. Va ser un viatge ple de sorpreses (espera a l'aduana, sopars sorpreses, retrobaments amb les famílies que vam conèixer al Juliol,..) i de moments emocionants que van permetre conèixer una mica més la vida, i les dificultats que tenen per tirar endavant.

Es va repartir roba per 58 famílies necessitades i s'està treballant per fer un altre enviament amb roba per adults doncs estan molt mancats de roba d'abric.

També van veure que a l'escola calia posar-li llum, taules i buscar pissarres petites, perquè les dones puguin anar a classe per la tarda, doncs ara es fa fosc més aviat. L'Alami ja ha fet les gestions perquè aviat tinguin l'aula més equipada.

Estem buscant una mestra que pugui portar la responsabilitat de l'aula de dones doncs es necessita una persona amb experiència que coordini las diferents classes i pugui marcar el ritme i pautes per aprofitar millor les classes.
Altres poblats de la zona han mostrat molt d'interés per tenir també una aula per les dones, això ens anima doncs sabem que l'element principal per tirar endavant un projecte és la motivació i l'interés de les dones per millorar la situació actual.

Tots tenim l'esperança que aquests petits canvis puguin ser l'inici d'un nou camí.

Isabel

Campanya contra el fred.

A Lakraire aconseguint més dades per repartir després la roba per famílies, nº de components, sexe i edats...

Després de l'esforç de tots ,de la recollida de roba, mantes, sabates,... i la posterior classificació, que encara continua..., es va fer el primer viatge, descarregat a Erfoud al local d'en Kerroumi, vam intentar fer una mica d'inventari.. al final no tant precís com volíem.. Molta feina!!! però ja anirem polint la técnica..

Aula d'alfabetització per les dones

A la tarda al mateix local on Nadia ensenya als nens, Yousra ensenya llengua i matemàtiques a les dones.
Segueixen la classe amb molt d'interés, pregunten i responen a la professora seguint el llibre, algunes assegudes a terra per la falta de lloc.

Algunes dones entren o surten fora del horari de les classes, una minoria, suposo que adaptant-se a les seves tasques doméstiques. Hi ha moltes dones!!

Yousra manté l'atenció amb molta energia, la veu potent i amb autoritat, ja la sentireu al video!. Si alguna dona es distreu amb nosaltres li crida l'atenció, i a nosaltres també ens mira seriosa, s'ho pren amb molta responsabilitat. Nadia i altres noies estàn en una taula al costat de la pissarra i es van apropant a les dones per ajudar-les.

Alguns nens treuen el cap per la porta i la finestra , pot ser per que nosaltres hi érem. En general es veu molt d'interés per assistir i seguir la classe, molt motivador!!
Okiko, una noia japonesa que està vivint a Erfoud també segueix la classe amb nosaltres, ve amb uns llibres que ensenya a Yousra, vol col.laborar amb l'associació , se la veu amb moltes ganes!

Aula de maternité

Holaa!!
Volia compartir també lo que crec que aquest viatge ens va aportar. A part de despertar la nostra solidaritat per les mancances dels poblats, el sentiment principal al visitar-los no va ser de "pena" si no de positivitat, d'alegria, hospitalitat... Vam quedar profundaments agraïts i intentar que els nens no passin fred, que les dones puguin aprendre,etc., .. que en general ens moguem perque tinguin unes bàsiques millores era de jústicia per part nostre . Itràn ens ha deixat participar amb ells i esperem que de mica en mica es noti la nostra vinculació.
Ara al novembre he tingut l'oportunitat de tornar a baixar al Marroc, amb poc temps, però amb moltes ganes de fer coses. Poc a poc intentaré anar explicant , en principi volia ensenyar-vos l'aula de maternité del Proyecte Laia, que porta Nadia, una de les noies que vam conéixer al viatge de juliol, de moment us adjunto unes fotos, estic pendent de poder pujar un petit video.
Hi han nens que seuen a terra, crec qe estaria interessant que aconseguim més taules i cadires, i una pisarra nova? us adjunto unes fotos ..

A mode de presentació

Sovint, massa sovint, ens veiem immersos en un temps que passa massa depressa; vivim en una bombolla de gran estabilitat, oblidant la resta de bombolles que, fràgils, desitgen que el cop de vent no sigui massa fort i no les destrueixi.

Nosaltres, hem tingut la possibilitat de descobrir les altres bombolles: aquest estiu hem anat al Marroc amb una ONG, Itran, i hem descobert la realitat de les zones rurals del sud. Diferències abismals ens separen entre els dos mons, tan paradoxalment propers geogràficament.

La experiència ens va impactar.

En arribar aquí, vam decidir formar part de la ONG i posar en marxa una sèrie de projectes per ajudar aquell sector: una aula d'escolarització per les dones, un espai de preescolar... així com donar suport als projectes que la ONG ja estava duent a terme, com el seguiment i l'ajut dels nens escolaritzats.

Des d'aquest bloc, volem donar a conèixer la realitat que vam viure, els projectes que estem duent a terme, així com intercanviar experiències, idees, propostes i acceptar suggeriments i crítiques.


"perquè cada granet de sorra és important"